Història de l'Arxiu del Regne de València
Història de l'Arxiu del Regne de València
Història de l'Arxiu del Regne de València
L'Arxiu Reial de València o Arxiu del Real es va crear per un acte de cort de 13 de setembre de 1419 en les Corts del Regne de València celebrades eixe mateix any. La seu seria el Palau Reial i en un principi es conservarien quatre fons documentals: la documentació de la Cancelleria Reial, de l'Audiència Reial, del Mestre Racional i els processos de Corts. La resta de les institucions valencianes van continuar tenint el seu propi arxiu.
L'arxiver era un oficial reial nomenat pel monarca. En el segle XVI va haver-hi un conflicte entre el mestre racional i l'arxiver i Felip II el va resoldre agregant l'ofici d'arxiver al Mestre Racional en 1579, passant a ser l'arxiver un ajudant seu.
Després de l'abolició dels Furs i la supressió de les institucions forals en 1707, es va plantejar el tema de la conservació dels arxius. En 1716 va haver-hi un primer intent de reunir tots els arxius de les institucions forals suprimides, però seria en 1758 quan es van reunir tots davall de la supervisió i direcció d'un sol arxiver, i en 1770 es va assignar com a seu de l'arxiu la Casa Professa dels Jesuïtes.
En 1810 es va derrocar el Palau Reial i l'arxiu es va traslladar a la Casa Professa. Posteriorment, entre 1845 i 1883 se'n van transferir la resta dels arxius de les institucions forals. Des de 1931 l'Arxiu del Regne de València realitza funcions d'Arxiu Històric Provincial de València, i en 1983 va transferir la gestió a la Generalitat Valenciana, encara que continua sent de propietat estatal.